35 coses que qualsevol home pot fer per donar suport al feminisme

L’altre dia em va arribar un article molt interessant, porta per títol “35 practical tools for men to further feminist revolution” i es pot llegir en anglés o en castellà.

També és molt interessant la versió que respón a les preguntes més frecüents.

En copio els que em van cridar més l’atenció ja sigui perquè son punts que he de millorar, que em van agradar molt o pel que fos. No per importància.

Us en copio alguns de la versió en castellà per animar-vos a llegir-los tots:

3. Consume productos culturales producidos por mujeres.

Sea lo que sea lo que te interesa —cine francés, astrofísica, béisbol, ornitología— asegúrate de que las voces de las mujeres y los productos culturales de las mujeres tienen representación en lo que consumes. Si no lo haces, haz un esfuerzo para buscarlas.

Aquesta em sembla molt important just ara que tinc un fill i que soc conscient que hauré de procurar també que ell tingui rols femenins als que admirar. I no parlo de llegir-li Rosa Luxemburg per anar a dormir però sinó d’estar atent als productes culturals que consumeixi. Per exemple m’agrada molt com ho fa aquesta mare feminista.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Posi’m mitja lliura de cul de dona

Un article a un diari generalista de tirada nacional tens ahir el següent titular:
Los diez mejores traseros de famosas españolas

Anava a fer un tuit sobre com de greu és aquesta frase però em passo de molt dels 140.

Podríem començar per l’absurd de fer rankings d’atractiu.  Podríem afinar més per l’absurd de fer un ranking de com d’atractiu es una part aïllada del cos d’una dona….
Però no,  és que és encara més greu que això.
És un ranking de traseros de famosas no de famosas con buen trasero.
Aquest titular,  més encara que l’article que l’acompanyava que només era un recull de fotos per aconseguir clicks,  és un exemple de com es cossifica la dona,  com se la converteix en objecte. Com,  a més,  se la pot esquarterar per valorar-ne per separat, com qui valora un filet de tot el porc, qualsevol part del seu cos.

I, evidentment,  això és masclista,  no només perquè en aquest cas a qui es trosseja són dones sinó perquè “això” només es fa amb dones.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Gambes i gambos

Ningú està lliure de perpetuar actituds masclistes immersos com estem en una societat patriarcal. Els homes encara menys ja que és més difícil detectar l’opressió quan s’és part del col·lectiu opressor i no de l’oprimit.
És per això que és els nostre deure, com a activistes per un món millor saber encaixar les crítiques i saber fer-les. Per mi és més important assenyalar les errades dels companys que no d’aquelles persones que ja d’entrada són casos perduts.
És per això que avui m’he queixat que el videoclip “gambes” de Poker d’Asos em semblava masclista.
Podeu veure el videoclip aquí i llegir-ne la lletra aquí.
Evidentment el videoclip i el tema no són dignes d’afusellar a ningú però com que quan ho he assenyalar al Move m’ha dit que no havia explicat el perquè procedeixo a assenyalar alguns punts de la lletra, vagi per davant que no sóc un expert en estudis de genere ni res per l’estil i que segur que qualsevol companya amb més formació ho faria millor que jo. Espero que serveixi, si més no, per fer reflexionar els companys de poker d’asos. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Jornades de lluita per a dones, lesbianes i trans

Aquesta nit hi ha convocada una manifestació nocturna com a proposta de lluita alternativa al 8 de març institucional.

La convocatoria es a una manifestació nocturna per intentar visualitzar molts dels problemes que pateixen les dones a la nit a les ciutats.

Fins aquí tot be. I per que no se m’acusi de condemnar el tot per les parts he de dir que la convocatoria em sembla be tot i els problemes que plantejo a continuació.

Manifestació per a dones, lesbianes i trans.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

sóc feminista

No tinc molta idea d’antropologia, ni tan sols d’história però estic convençut que el problema del patriarcat es previ al capitalisme.
De fet, tinc la intuïció que el problema del patriarcat devia néixer amb la tribu i que, excepte contades ocasions, ha estat una lacra durant tota la nostra história.
En qualsevol cas, el que es rellevant es que es previ a la nostra organització econòmica.

Dic tot això per que, entenent que el problema de l’opressió de la dona per l’home es un problema que es resoldrà resolent l’explotació de la persona per la persona.
El problema del masclisme, així com molts d’altres problemes associats al genere, corren paral·lels als problemes de subjugació econòmica. Llegeix la resta d’aquesta entrada »