Sortir a ballar

Els carrers, no els ajuntaments

Foto de David B. per a iSabadell extreta d’aquest article

Falta menys d’un any de les municipals i en l’últim any hem viscut l’augment més gran del descrèdit dels gestors de la crisi i l’aparició de nous partits amb possibilitats de majories. Semblaria que vivim una conjuntura única i que toca parlar de la unió de les esquerres.

Que vivim en un moment únic en la història és una afirmació recurrent però falsa. Ni és tant únic ni és sobretot tant “moment”. Pel que fa a la primera part amb afirmacions de l’estil ens hi trobem cada cop que hi ha una oportunitat de que el reformisme guanyi l’accés a les institucions a través de les urnes.

Quan això passa el reformisme es posa les millors gales per buscar parella de ball. Depenent de com estigui el panorama convida uns o altres. Només mirant a les noticies recents podem veure que ICV de Sabadell fa ullets al PSC (el de Sabadell, que no és poca cosa) tot mentre creu que hem de treballar junts de la CNT a la CUP la mateixa CUP però que segons EUiA segresta l’Entesa tot això mentre a Barcelona ICV-EUiA ja no només fan ullets a guanyem sinó que li demanen la mà… mentre també demanen la mà als escindits del PSC!

La metàfora amb el ball és clara, no la forçaré més. Un no parar de propostes i contrapropostes que no es basen en que es vol fer a les institucions sinó en “la unitat” que és una manera bonica de dir “anem a sumar vots”. Una unitat terrible doncs perquè com deia la Virgina Dominguez “La unitat pot ser una il·lusió”. Un fetitxe, en podríem dir, que no ens deixa veure que hi ha darrera. Què volem fer? Una nova reforma? o trencar d’una vegada? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

La història la fan els pobles

La història la fan els poblesArticle publicat originalment al Diari de Sabadell i al blog de la Crida per Sabadell el dia 19 de juny del 2014

Miquel Adell, membre de la CUP de Sabadell

La història, per sort, no està formada de grans personatges i grans moments excepcionals. La història, ara i sempre, la fan els pobles. A vegades, si els pobles no són conscients de la seva importància la història es fa contra ells.

Els moments excepcionals no són, doncs, casos aïllats sinó processos llargs on l’activació del poble pot fer girar la història d’una banda o una altra i ara mateix vivim, sense cap dubte, un d’aquests processos llargs però molt intensos.

D’una banda amb la crisi sistèmica els rics busquen exprimir-nos fins la mort mentre el feixisme puja arreu d’Europa dues cares de la mateixa ofensiva. Opressió i pobresa si ens rendim o l’odi del feixisme si triem malament els enemics. Llegeix la resta d’aquesta entrada »