Una pregunta per Owen Jones (i per totes nosaltres)

532.largeAvui bé Owen Jones a fer una xerrada al CCCB (espero veure-us-hi,  saludeu!) i en Manel Ros demanava si teníem preguntes per ell per a una entrevista que li farà avui per la directa.

Jo li estava donant tantes voltes a la meva que n’estic fent un post. Però primer la pregunta:

Creus que és possible utilitzar un orgull chav des del punt de vista de la creació de conciencia de classe?

Evidentment no es pot fer una pregunta sense fer-se-la a un mateix però abans de fer alguna reflexió sobre la pregunta disculpar-me perquè se molt poc sobre chavs i no gaire més sobre “quillos”  o com en vulguem dir al clarissim paral·lelisme que tenim d’aquesta demonització a l’estat.

Dit això:

El primer dubte que se m’acut és pensar si la demonització és massa per donar-li la volta al concepte,  per convertir la demonització en orgull i pertanyença.
La part positiva d’aquest escull és que la demonització marca un nosaltres i uns ells clars i en aquest cas el nosaltres és plenament de classe treballadora.  Però això em porta al seguent gran dubte…

És positiu per al conjunt de la classe treballadora dedicar esforços a la creació d’un orgull chav?

Hi ha la possibilitat de crear un sentiment de classe transversal a tota la classe treballadora?
Intentant exportar la experiencia de la PAH a altres àmbits molt sovint m’he trobat a amb la dificultad de establir un nosaltres en el buit d’identitat al que ens ha abocat la desindustrialització i anys d’ofensiva (exitosa) de la burgesia.
D’entrada per tant jo veig com a positiva qualsevol “excusa”  per a organitzar sectors de la classe treballadora. Faltaria veure si ser chav comporta una opressió afegida o només és l’habitual despreci cap a la classe treballadora.

La pregunta,  deia,  no és només per Owen Jones,  també és per totes nosaltres.
Treballar a la PAH colze a colze amb grans companyes ha fet que desmuntés alguns prejudicis que segurament mai hauria acceptat tenir però que si només gràcies a l’admiració que em desperten grans companyes quilles, chonis, canis…  de famílies i barris obrers deTotaLaVida,  vaja, he descobert que patia.

Que sectors marginalment menys desfavorits de la classe treballadora es relacionin amb les seves companyes de classe és molt positiu però, evidentment no serà d’aquí d’on surti l’orgull chav.
Si una cosa va demostrar la polèmica al voltant de que era la classe treballadora que va provocar la traducció al castellà de chavs (amb l’article que la va desencadenar de Pablo Iglesias i respostes destacades del Nega, Guillem Murcia, CGT informática, Eduardo Pérez, John Brown) es que des de cercles més acadèmics costa apreciar la realitat de la classe treballadora. Avui en dia hi ha moltes treballadores amb mono blau. Hi ha comunitats, avui, a les ciutats dormitori que vam construir el segle passat i és positiu que en parlem amb rigor i respecte enlloc de fer-ne acudits però seria molt més positiu sentir-ne la seva veu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: