Una defensa de la intransigència

Sembla que tothom que té dos dits de front veu que davant de la crisi actual s’ha de fer alguna cosa i això fa que, en aquestes dies, ens toqui debatre sobre quina cosa fer i no pas sobre si cal o no fer res. Ja d’entrada és una millora notable respecte els debats pre-crisi perquè ens situa una mica més a prop de l’acció i en el fons si debatim és perquè estem discutint per on entrar-li al món real i no pas simplement perquè ens agradi el debat.

Sovint però aquesta discussió s’estableix en unes linines estranyes i difícils de concretar però molt fàcils d’intuir. Sembla que s’ordenin les propostes en un eix de més a menys adhesió a un dogma. A un dogma gairebé sempre molt poc definit o fins i tot per grau de dogmatisme, en general, així com un absolut. Ens trobem si no podem identificar la idea que s’ataca i el perquè s’ataca en un debat estèril.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis