Com reconèixer un pobre

Ahir 30 minuts va fer un reportatge sobre l’obra social de la PAH, el podeu veure aquí.

El documental va ser interessant si bé un poc simple i poc profund. Suposo que trenta minuts no donen per més.

Tot i així hi va haver un detall que em va cridar l’atenció: Una de les persones que han ocupat, la Mar, ens ensenyava la seva casa. Una casa neta, molt acollidora, una casa com tantes hi ha amb la única diferencia de que la persona hi havia entrat de manera il·legal i que tenia en comú amb moltíssimes altres llars un gos preciós i una tele plana d’entre 20 i 30 polzades.

Només veure-ho, la meva parella i jo que estàvem atentes al Twitter vam comentar-ne ella que aquella tele donaria munició al botigueram caspós aprenent de tertúlia i jo que teníem més a guanyar per la gent que podríem convèncer amb la preciosa casa de la Mar per normalitzar i descriminalizar l’ocupació que les que perdríem amb la tele plana.

Anuncis

Posi’m mitja lliura de cul de dona

Un article a un diari generalista de tirada nacional tens ahir el següent titular:
Los diez mejores traseros de famosas españolas

Anava a fer un tuit sobre com de greu és aquesta frase però em passo de molt dels 140.

Podríem començar per l’absurd de fer rankings d’atractiu.  Podríem afinar més per l’absurd de fer un ranking de com d’atractiu es una part aïllada del cos d’una dona….
Però no,  és que és encara més greu que això.
És un ranking de traseros de famosas no de famosas con buen trasero.
Aquest titular,  més encara que l’article que l’acompanyava que només era un recull de fotos per aconseguir clicks,  és un exemple de com es cossifica la dona,  com se la converteix en objecte. Com,  a més,  se la pot esquarterar per valorar-ne per separat, com qui valora un filet de tot el porc, qualsevol part del seu cos.

I, evidentment,  això és masclista,  no només perquè en aquest cas a qui es trosseja són dones sinó perquè “això” només es fa amb dones.