Sobre Riot Propaganda

Doncs m’agrada bastant riot propaganda. Hi ha moltes frases sueltas de bajona total però músicalment m’agrada prou com per donar-li més escoltes. Falta molt, em sembla, per que pugui escoltar un disc de chikos de principi a final sense que m’horroritzi alguna sobrada terrible o comentari masclista però si veig que hi ha molta millora des de pasión de talibanes. No se si la millora es per reflexió o per hósties rebudes (reflexió per la praxis diguem-ne) però, per exemple, sobre la polémica de “El miedo va a cambiar de bando” (la cançó que musicalment m’ha agradat més) va crear polémica per la frase “donde el trabajador asume su papel de esclavo esquirol y admira a amancio ortega la realidad golpea por eso hay que intentar canalizar el odio del pueblo que tomen conscienca obrera que sepan que el enemigo es de clase no género o raza” és pot interpretar com un dels arguments típicis i horribles davant de qualsevol reivindicació feminista que pren forma de “primer lluita de classes i després ja parlarem de feminisme”.
Tot i així, no se si en un excés de voler llegir el que a mi m’agradaria llegir ho veig més com intentar dotar d’el context ineludible de lluita de classe qualsevol lluita.
En qualsevol cas, dona’t el context li donc el benefici del dubte.
Potser per que em va bé per seguir escoltant el disc. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis